Consolidació de les restes de l’edificació

• Retirada de les pedres caigudes per utilitzar-les en la construcció de refugis tipus vedruna en altres punts de la finca i una paret de pedra seca.
• La consolidació de la façana sud i oest de la construcció per evitar el seu deteriorament.
• La realització d’un contrafort amb pedra destinat també a refugi de fauna i a evitar la caiguda del mur interior de l’edifici.
• S’ha treballat a la part superior per tal d’evitar la infiltració de l’aigua per dins de la paret i s’han rejuntat les filades superiors amb morter.
• S’han esporgat en les zones que dificultaven els treballs de consolidació de les restes de la construcció.

Construcció de refugis tipus vedruna

• S’ha aprofitat una part de la pedra caiguda de l’edificació per a crear refugis per a la fauna.
• S’han excavat tres forats amb una superfície de 1,5 m amb una profunditat de 0,5 metres i s’hi han disposat les pedres formant una mena de barraca de vinya petita i massissa
• Una part de la pila de pedres sobresurten del nivell del terreny. El forat restant s’ha colgat amb branques de pi blanc i terra.

Construcció de refugis amb bales de palla i troncs

• S’han creat diversos refugis amb bales de pala i troncs per tal d’incrementar la diversitat i el nombre d’aixoplucs.
• S’han apilat bales de palla velles en quatre punts de la finca, i s’hi ha disposat brancada d’alzina tot deixant espais buits a l’interior.

Instal·lació de caixa niu per a mussol comú

• S’han instal·lat 2 caixes niu per a mussol comú amb protecció contra depredadors. Una al romanent de tanca arbustiva que queda al límit sud de la parcel·la, on queden quatre oms. L’altra sobre un suport de fusta.

Instal·lació de caixes niu per a pardal xarrec

• S’han instal·lat 3 caixes niu marca SCHWEGLER per a pardal xarrec, amb l’objectiu d’incrementar els refugis disponibles. Totes elles, s’han instal·lat en la construcció existent.

Instal·lació de caixes refugi per a ratpenats

• S’han instal·lat 2 caixes refugi per a ratpenats marca SCHWEGLER, ambdues són models grans, de 50 x 70 x 19,5 cm la més voluminosa i de 38,5 x 58 x 12 cm.

Bassa temporal

• S’ha construït una bassa temporal que aprofita l’escorrentia del camí adjacent a la propietat per tal de crear una làmina d’aigua temporal on es pugui reproduir el gripau corredor.

Marges

• S’ha construït un mur de pedra seca a la cantonera sud-est de l’antiga edificació.
• S’ha netejat l’espai amb màquina i s’ha excavat una ras de mig metre a l’interior per donar-li estabilitat.
• S’ha fet un mur de 80 cm, deixant cavitats a l’interior.
• S’ha plantat un marge arbustiu a l’extrem nord-oest de la finca, fent 4 grups d’arbustos de 20 metres de llarg per 2 d’ample.
• S’ha implantat un marge herbaci
• S’ha creat un talús orientat a l’oest enfocada a mantenir alguns marges argilosos verticals per a la nidificació de l’abellerol.

Gestió de la coberta herbàcia

• La situació inicial de la finca del Canyet del Muladar és que es sembra amb cereal any rere any. El que es proposa no és tractar tota la superfície de la mateixa manera sinó gestionar-la diferencialment per a incrementar la diversitat de recursos al llarg de l’any que ofereix el camp. Es planteja fer 10 parcel·les en les que es farà rotació de diversos cultius, i plantar arbres fruiters i ceps entre parcel·les.

Seguiment biològic de les actuacions

• Bages Biodiversitat farà un seguiment de l’actuació per a determinar quin és l’èxit de les accions executades.

És la primera vegada que es posa en marxa un projecte com aquest en espais naturals no protegits al Bages i a la Catalunya Central. Des de l’Ajuntament de Manresa i l’entitat Bages Biodiversitat, es pretén que el projecte pugui servir de banc de proves per veure com la naturalització d’un petit espai agrícola pot afectar a la millora de la biodiversitat del seu entorn. Si l’experiència és positiva, no es descarta fer rèpliques en altres espais municipals o implantar el mateix tipus d’actuacions en terrenys privats més endavant.